EL CLASSICISME (1750-1820

El Classicisme va ser el moviment estètic posterior al barroc i va néixer com un canvi contrastat d’aquest. Va iniciar-se el  1750 (amb la mort de Bach) i va acabar  als voltants de 1820 (amb la figura de Beethoven)

Políticament, la monarquia absolutista no solament continuava tenint el poder absolut sobre el poble, sinó

que l’exercia d’una manera exagerada (Despotisme il·lustrat). Pretenia el benestar i la cultura “per al poble,  però sense el poble”, augmentat d’aquesta manera el poder del rei sobre la societat. Des del punt de vista  social i econòmic, va ser el moment de l’auge de la burgesia(nova classe social formada per banquers, fabricants, comerciants, juristes, metges, com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la Revolució Industrial). Els burgesos es van convertir en  els nous mecenes, en competència amb els aristòcrates. Amb la burgesia, els  Compositors van començar a ser  una mica més lliures respecte al període anterior.

 Aquesta época es ideal de crear una música purament bella, simple, equilibrada, objectiva i harmònica.

Música en el classicisme era  delicada, brillant, alegre, elegant  per la societat del moment i molt continguda en emocions. El nombre de compassos (3+3, 4+4, 8+8) en les frases, en els temes i en les estructures (AABB, ABA, ABACA, etc.)

Respecte total per les formes i les normes de composició.

Com en èpoques anterior, els músics sovint eren considerats com uns criats de la monarquia que estaven al seu servei i es veien obligats a escriure obres musicals que complaguessin el gust, les necessitats i els capricis dels seus senyors.

Amb el mecenatge de la burgesia, el compositor començaven a gaudir de més llibertat a l’hora de comprendre. A partir dels escenaris habituals, comencen a oferir-se concerts públics a canvi d’una  entrada.