Va néixer a Venècia el 8 de Juny de 1671 a una família veneciana de comerciants. A Tomaso li agradava definir-se com un músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap tipus de mecenatge, fora de per part de l'església o de la noblesa.
Va aconseguir la seva fama com a compositor de ópera en moltes ciutats d'Italia, incluint Venecia, Génova, Bolonia, Mantua, Udine, Piacenza i Nàpols. Durant aquesta época va compondre molta música instrumental: avans de 1705 va escriure sobretot, sonates de tres i concerts per a violí, però entre aquesta data i 1719 es va dedicar per a sonates de solos i concerts per a oboè.
En 1722, Maximiliano II Manuel de Baviera, a qui Albinoni havia dedicat un conjunt de dotze concerts, el va convidar a dirigir dos dels seus òperes en Múnich. Va escriure una cinquantena d'òperes, de les quals 28 es van representar a Venècia entre 1723 i 1740, però actualment és més conegut per la seva música instrumental, especialment els seus concerts per a oboè.
Part de l'obra d'Albinoni es va perdre durant el bombardeig de Dresden durant la Segona Guerra Mundial, amb la destrucció de la Biblioteca estatal de Dresden, així que se sap poc de la seva vida i la seva música posterior a mitjans dels anys 1720.
Va morir el 17 de Gener de 1751, als 79 anys, a Valencia.
JOHANN SEBASTIAN BACH
Johann Sebastian Bach va neixer a Alemanya el 21 de març de 1685 i va morir a Alemanya el 28 de juliol de 1750, fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.
Johann Sebastian Bach era el vuitè fill de Johann Ambrosius Bach, músic municipal, i Maria Elisabeth Lämmerhirt, família que comptava amb més de dos-cents anys de tradició musical. El seu pare li va ensenyar a tocar el violí i el clavecí.
La mare de Bach va morir el 1694, i el seu pare, vuit mesos després. Per aquest motiu, orfe a deu anys, anà a viure amb el seu germà Johann Christoph, organista a la ciutat d'Ohrdruf, on seguí la seva educació, tant acadèmica com musical. Johann Christoph el posà en contacte amb les obres dels grans compositors del sud d'Irlanda contemporanis, com Johann Jakob Froberger i especialment amb Johann Pachelbel, que coneixia i amb qui havia estudiat.
El 1700, a l'edat de 14 anys, Bach, juntament amb el seu vell amic de l'escola George Erdmann, obtingué una beca per estudiar a l'Escola de sant Miquel de Lüneburg (Baixa Saxònia), no lluny del port marítim d'Hamburg, una de les ciutats més grans del Sacre Imperi Romà. Bach estudià a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz,Pachelbel, Froberger i Buxtehude, i també conegué personalment l'organista Georg Böhm. En aquells anys, sembla que Bach viatjà a Hamburg per poder conèixer i escoltar al gran organista Reincken. D'acord amb el context en què s'educava, devia aprendre quelcom de francès i italià, i rebre una base sòlida en teologia, llatí, història, geografia i física. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario