Característiques generals
del barroc
Entenem per
Període Barroc aquella època de la història compresa entre aproximadament 1600
i 1750, delimitació feta per dos fets importants concernents a la música: la
primera òpera publicada (1600) i la mort de Johann Sebastian Bach (1750).
Característiques de la
musica
Una
característica important va ser que els detalls de l'art en el barroc no es van
aplicar a la música. Es va buscar al principi rebutjar les complicades línies
melòdiques de la polifonia renaixentista per donar lloc a l'homofonia (la polifonia
recuperarà més tard amb Bach tota l'esplendor que l'ha caracteritzat), donant
d'aquesta manera més fortalesa i protagonisme al text, doncs la música girava
entorn d'una sola melodia ben formada i acompanyada per concordes, perquè fos
"entendible" el text. Això hagut d'en gran part a la corrent
humanista.
I a propòsit de l'acompanyament, es va idear un sistema d'anotació conegut com el baix continu. Era una part per a baix, usualment escrita per a teclat (atès que gairebé tot acompanyament en la música barroca era amb òrgan o clavecín), amb unes xifres que assenyalaven les harmonies exigides.
Altres fets importants del barroc musical va ser el naixement del gènere operístic, la improvisació i les primeres formes instrumentals.
I a propòsit de l'acompanyament, es va idear un sistema d'anotació conegut com el baix continu. Era una part per a baix, usualment escrita per a teclat (atès que gairebé tot acompanyament en la música barroca era amb òrgan o clavecín), amb unes xifres que assenyalaven les harmonies exigides.
Altres fets importants del barroc musical va ser el naixement del gènere operístic, la improvisació i les primeres formes instrumentals.
Formes vocal
· Recitatiu:Part de l'òpera on el text es "canta" com si fos
recitat. En realitat no és una forma vocal ben definida, però cap dins
d'aquesta anàlisi
·
ària: És una
composició musical, o una forma, per a una sola veu i amb un acompanyament d'un
o diversos instruments
·
cantata: Part de
l'òpera on s'alternen el narrador i els diferents personatges en una escena
lírica sense acció teatral.
·
Oratori: En
realitat no és una forma vocal, sinó una composició de caràcter religiós, també
denominat òpera religiosa, en la qual no hi ha part escènica, ni d'actuació,
vestuari decorats, etc.
·
Bel canto: Forma
vocal caracteritzada per llibertats interpretatives, on l'ús del rubato
(elasticitat rítmica) i la lliure ornamentació la va ser portant a absurds
excessos. Va ser l'origen més tard del final del concert per a instrument
solista.
FORMES
INSTRUMENTALS
·
El Concerto Grosso:
Es va derivar de l'escriptura per a grups. En aquesta forma musical, un o diversos instruments es destaquen (concertino) en determinats passatges, en contrast amb la generalment reduïda orquestra (tutti o ripieno). Els seus primers representants van ser els italians Corelli i Geminiani. Més tard seria el mestre Vivaldi qui portaria el concerto grosso a la seva màxima esplendor. A partir d'ell, aquesta forma va tenir en general 3 moviments (allegro-adagi-allegro), i es van asseure les bases del virtuosisme dels solistes en el futur.
Es va derivar de l'escriptura per a grups. En aquesta forma musical, un o diversos instruments es destaquen (concertino) en determinats passatges, en contrast amb la generalment reduïda orquestra (tutti o ripieno). Els seus primers representants van ser els italians Corelli i Geminiani. Més tard seria el mestre Vivaldi qui portaria el concerto grosso a la seva màxima esplendor. A partir d'ell, aquesta forma va tenir en general 3 moviments (allegro-adagi-allegro), i es van asseure les bases del virtuosisme dels solistes en el futur.
·
La Suite:
És un conjunt de danses contrastants i en la
mateixa tonalitat (generalment), però amb diferent mida i temps. Amb Bach i
Haendel va adquirir una estandardització amb quatre danses principals:
allemande, courante, sarabande, Gigue, precedida per una introducció anomenada
preludi o obertura.
1.
• Preludi: Introducció. A vegades format
mitjançant la improvisació sobre un tema rítmic o melòdic.
2.
• Allemande: Dansa lenta de ritme binari,
de caràcter expressiu i melòdic.
3.
• Courante: De ritme ternari, i caràcter
animat, sol contrastar notablement amb l'anterior.
4.
• Sarabande: Dansa lenta, majestuosa i
imponent. Un component infaltable de la suite barroca, amb ritme ternari, amb
estrès o prolongació del segon beat de cada compàs. Curiosament, no té cap
relació amb la ràpida dansa amb el mateix nom, que les acaballes del segle XVI
fos prohibida per Felip II d'Espanya pel seu caràcter lasciu.
Si bé aquestes quatre danses van ser les més importants,
sovint s'incloïen algunes addicionals com Bourré, Gavotte, Minuet, i altres.
·
La Sonata:
És una composició d'estructura binària o ternària, executada per un o
dos instruments, en tres o quatre moviments. Existien dos tipus de sonata: La
Sonata de Camera (sonata de cambra, basada en moviments de danses) i La Sonata
de Chiesa (sonata sacra, de caràcter més seriós)
·
La Toccata:
Bàsicament és una peça musical destinada generalment per a instruments
de teclat. Té com característiques seus passatges virtuosístics de lluïment.
Se li associa estretament amb la fugida en el Barroc Tardà. Després
perdria importància.
·
La Fuga:
Composició musical que va
tenir el seu origen en el renaixement. Consisteix en la seva forma més simple,
d'una composició que gira sobre un tema i el seu contrapunt, repetits en
diferents tons. És com si la melodia es fugués d'una veu a una altra en
imitacions interminables. La fugida s'obté amb Bach seva estructura perfecta.
D'aquesta manera es contemplen quatre seccions:
1.
Exposició: Apareix el tema en cadascuna de
les veus en form successiva. El tema melòdic que està en la tònica se li
denomina subjecte i al qual va en la dominant se li denomina resposta. A
vegades hi ha un tema secundari anomenat contrasubjecte.
2.
Desenvolupament: Es "juga" amb
els aspectes rítmics i melòdics del tema central.
3.
Secció conclusiva: Torna el tema central
en la seva versió original, però s'adverteix la proximitat de la fi.
4.
Coda:
És una petita secció que afirma el to central de la obra per donar-li el seu
sentit conclusiu.
L’ORQUESTA AL BARROC
Perquè esta
composada l’aquesta Barroca?
·
L'orquestra barroca es constitueix
segons el següent esquema.
1.
Aquesta composta normalment per 5
violins primers, per 5 violins segons, 4 violes, 5 violoncels i 2 contrabaixos.
2.
A aquest nucli central s'afegeix
el dels instruments de vent, que normalment està composta per: 2 oboès, 2
flautes, 2 fagots, 2 trompetes, i dos timbals
3.
Ja avançat el segle XVIII, el grup
de vent es completa amb 2 trompes.
4.
Finalment el baix continu, que
estarà realitzat pel clavicèmbal, arpa o òrgan.
